El professor de Harvard Howard Gardner va ser el precursor d’un nou enfocament a l’hora d’entendre el concepte d’intel·ligència. Ell pretenia trobar la manera com l’escola podia ajudar a fer créixer les facultats personals de cada infant. I criticava un model on l’escola pretenia ensenyar a tothom el mateix i de la mateixa manera. L’esforç s’havia de centrar menys a classificar als alumnes i més a ajudar-los a descobrir i fer créixer els seus dons naturals. Ell va ser el primer que va afirmar amb força que no hi ha només un tipus d’intel·ligència (QI) que determinarà l’èxit de les persones en la vida, sinó que hi ha molts tipus diferents d’intel·ligències.
Va arribar a definir aquests tipus d’intel·ligència diferents:
Aquesta teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner va començar a canviar la manera com s’entenia la qüestió de la intel·ligència. Ja no era una sola cosa (relacionada amb les matemàtiques, la lògica i l’àrea verbal); la intel·ligència s’entenia en el seu conjunt ampli i flexible (se’n pot aprendre) d’habilitats i potencialitats que les persones tenen a l’hora d’interactuar amb el món, amb les altres persones o amb elles mateixes.
Sota el paraigua de la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner i després d’una important formació de tot el Claustre de professors, en el curs 16-17 hem començat a introduir programes com l’entusiasMAT (una innovadora i més eficient manera d’ensenyar les matemàtiques), els escacs, l’aprenentatge cooperatiu i el desenvolupament de projectes interdisciplinaris i transversals.
